Get all 21 Joan Blau releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of a quatre, Arrels de músic, Aquesta nit, Els teus peuets, Un segundo, La Judith, Perdiendo el tren, Caminant a peu, and 13 more.
1. |
Desitjaria
02:34
|
|||
|
Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc.
Tot de contes,
secrets i moments crepitants.
Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats,
abrigats amb olors
de llenya cremada.
Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors dels sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.
|
||||
2. |
Enlaira'm
01:24
|
|||
|
Si m’agafo fort,
enlaira’m ben amunt,
per sobre les onades.
Tan amunt,
que pugui agafar el món
amb una sola mà
i acaronar-lo amb l’altra suaument,
com mare que estima,
deixant que cada gest
li torni l’alè de pau
que l’hi hem robat.
|
||||
3. |
Saudade
02:37
|
|||
|
Sovint sento una tristesa
que em forada i em bloqueja,
paralitza peus i cames,
no m ́escolta i va a la seva
i les nits i matinades
em saluda a cau d ́orella.
Jo l ́espanto,
li dic veste ́n,
però té una força de terra
i jo sóc d ́aigua i em perdo
tan sovint a casa meva,
immens refugi desat,
tan sovint a casa meva,
immens refugi desat,
com una cova deserta.
La nit passada somiava
que dansava tan lleugera
fent giravolts com abans,
quan el meu cos nomès reia.
Ara plora,
ja no vola,
nomès vol tornar a renéixer.
Li cal potser un parell d ́ales
de les que tu no pots veure;
no són fetes de cotó,
ni de núvols, ni de seda.
Aquestes surten del cor,
del valor i la tendresa
d ́estimar-se de veritat,
de tornar a dansar desperta.
de tornar a dansar desperta.
Tornaré a dansar desperta
perquè m ́estimo i m ́estimen,
perquè m ́estimo la vida.
Perquè hi ha música sempre.
|
||||
4. |
Poca gent
03:49
|
|||
|
Ara hi ha molt poca gent que miri més enllà de les pantalles.
A la feina, al tren, al carrer, a casa.
Poca gent que s'emocioni veient, com camina,
agafada de la mà, una parella d'avis.
Poca gent que es pari a contemplar uns segons
una branca d'un arbre que tremola amb el vent.
O que senti alegria amb el somriure d'un nen.
Poca, que et miri als ulls encara que sigui un instant.
Poca gent que et parli encara que et tingui davant.
Poca, que somii desperta
i que s'atreveixi a riure sense motiu.
Poca gent, que es doni el temps de gaudir de com canvia,
la llum, el color dels teus cabells.
Poca gent que hagi vist néixer la lluna sobre el mar
rera un cel rogent.
Poca gent
que sàpiga mantenir
una abraçada
els minuts suficients.
Poca gent
que senti que el món està viu i batega
i que, malgrat sigui conscient
de l'infern que hem creat a la terra
vegi un bri d'esperança i el faci créixer.
O potser tots som així
però preferim amagar-nos
rera l'escut de la pantalla
I fer veure que no sentim,
que som robots, que no som reals, que no som humans.
que som robots, que no som reals, que no som humans.
que som robots, que no som reals, que no som humans.
que som robots, que no som reals, que no som humans.
|
||||
5. |
L'ofici maleït
02:39
|
|||
|
Si dic que ho sóc
semblo fatxenda
com si l’ofici
ja fos llegenda.
Si ho és mon pare
tindreu coratge
per dir que visc
del meu llinatge.
Si m’hi dedico
en exclusiva
direu que em va
la bona vida.
Si amb molt esforç
en trec un sou
malaïreu
la sort que em plou.
Als vostres ulls
d’enveja bruta
Als vostres ulls
d’enveja bruta
Als vostres ulls
d’enveja bruta
sempre seré
Als vostres ulls
d’enveja bruta
sempre seré
Als vostres ulls
d’enveja bruta
sempre seré un
Als vostres ulls
d’enveja bruta
sempre seré
un fill de poeta!
|
||||
6. |
Si niues les mans
02:31
|
|||
|
Si niues les mans
podràs acollir
el ventre del sol
i seran cordes de llum contra el cel
i seran cordes de llum contra el cel
perquè no creixi la fosca
perquè no batin les fulles,
perquè no ressoni el riure dels boscos.
Si mor el dia, neixen les flames
i arriben les serps tel·lúriques de foc i de grana
Si mor el dia, neixen les flames
i s’enfilen com branques als braços dels arbres.
Miralls de flors i vent,
miralls d’escorça i arrel;
miralls de la terra, que es giren cap a tu.
Si es desperta la nit,
mudes totes les pells.
Si es desperta la nit,
mudes totes les pells.
|
||||
7. |
Anem amunt
03:02
|
|||
|
Anem amunt, anem enllà.
Preneu la vida, preneu la mort.
Miro la terra, la meva gent.
Després de mort seré més viu.
Després de viure aquesta mort
serem tots més eterns,
i jo podré ser tu
i tu podràs ser jo.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
Anem amunt, anem enllà.
Serà el teu cim aquest poema.
Serà l’amor la teva arrel.
Seré per tu la vida i la mort,
però també la llum i la terra i la gent.
Seré per tu cada paraula,
cada eternitat.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
Anem amunt, anem enllà,
sembrem la terra, fem que creixi.
Reneix el poble i es fa de nit.
Però algú es desperta
i vigila totes les cases
per salvar-nos la pell
i protegir la llengua
i tenir-nos bé i sencers
per sentir-nos més.
Anem amunt, anem enllà.
Anem amunt, anem enllà.
Només l’amor serà la teva arrel.
|
||||
8. |
El compte de la vella
03:20
|
|||
|
Comptarem com ho fan les velles
sense clics, sense màquines calculadores,
sense ajuts d'smartphones o mòbils galàctics,
amb els dits, amb la memòria del cervell humà.
El primitiu i únic peculiar a voltes,
fosc i clar, com ha d’estar,
de dia viurem les hores,
de nit les deixarem passar.
Comptarem com ho fan les velles,
Contarem com ho fan les velles,
Comptarem com ho fan les velles,
Contarem com ho fan les velles.
Contarem com ho fan les velles,
contes a la canalla, amb veu trèmula i mocador al cap.
Amb les mans, roba i espelma, ombres xineses, un llop i un gat,
papallones negres, fades, bruixes,
llençols blancs amb els coixins i el cul a terra, embadalits gaudiran.
Contarem com ho fan les velles,
d'aritmètica tot sabent-ne, jo no en se tant.
Comptarem com ho fan les velles,
Contarem com ho fan les velles,
Comptarem com ho fan les velles,
Contarem com ho fan les velles.
Dits o pedres o àbac de fusta, tot si val.
comptant com ho fan les velles, sempre aniràs endavant.
siguis de números o de lletres,
roses blanques, de mil colors, sempre un bon ram millor.
Ni els morts son tan morts, ni els vius estan tan vius.
No siguis un mort ara que estàs viu,
no et facis el viu mentre estàs mort.
Comptarem com ho fan les velles,
Contarem com ho fan les velles,
Comptarem com ho fan les velles,
Contarem com ho fan les velles.
|
||||
Joan Blau Barcelona, Spain
Joan Blau és una persona tranquil·la, generosa i pacifica.
El seu projecte sorgeix d’un moment
d’introspecció i retrobament, una escapatòria on poder expressar el que sent i pensa realment. Com qui no ha volgut la cosa, la música ha anat agafant importància i ha esdevingut una manera de fer i de viure, buscant cada cop més la autosuficiència.
... more
If you like Joan Blau, you may also like:
The Chicago experimental artist's latest album explores the double-edged sword of his success.
go to album
Brilliant Chicago rapper Nnamdi unveils another batch of delightfully surrealist rhymes.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 8, 2014
go to album
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
Escape Artist
by Danielle Durack
The latest from Danielle Durack is a gentle wonder, its soft-focus songs full of yearning and effortlessly melodic.
go to album
New York duo showcase an enigmatic blend of math rock guitars, pop-punk sing-a-longs, emo confessionals, and even rave-ready synths.
go to album
Good American Songbook
by Bob Cummins Jr.
Radiant ’60s-style psych pop lights up the latest from Bob Cummins Jr., with harmonies impossible to resist.
go to album
